Pràctica sobre gèneres cinematogràfics

Gèneres Cinematogràfics
És un conjunt de característiques que fan que unes pel·lícules s'assemblin més a unes altres.
Tipus de gèneres cinematogràfics: 
1-Acció-Aventura
2-Comèdia
3-Documental
4-Western 
5-Fantàstic i Ciència-Ficció
6-Cinema negra/Thriller
7-Musical
8-Terror
9-Històrica
10-Bèl·lic
11-Drama

Gènere de Terror:
·Descripció general del gènere: és un tipus de ficció que fan por, tensió, fàstic, incomoditat, preocupació i pot acabar malament.
·Característiques a nivell de guió:
-Arguments típics (i girs de guió): aparició element maligna, l'aïllament, assassinats, cerca d'un tresor i es troben girs de guió.
-Personatges típics: famílies, adolescents, nens sols gats i gossos, cures o capellans, doctor o científics bojos, monstres, espècies desconegudes, persones endimoniades i víctimes.
-Localitzacions típiques: llocs aïllats, cases encantades, cementiri i boscos.

·A nivell d'estètica
-Ambientació: en totes les èpoques (edat mitjana, modernes, futuristes,...)
-Recursos cinematogràfics: s'utilitza música tètrica, efectes especials, banda sonora molt important, plans curts per mostrar en camp i fora de camp, apareixen sorpreses i ensurts, escenografia ben cuidada i acostumen a passar de nit i juguen amb les ombres i les llums. 

·Subgèneres: Slasher (un assassí va matant tots els personatges fins a quedar uns sol personatge); Found Footage (es basa en què hi ha una cinta de casette i passa alguna cosa a partir d'ella); Psicològic (es basa en què hi ha un personatge que està posseït o que passa alguna cosa i no saps què és); Gore (la gràcia no es fer por sino fer fàstic.

Gènere de Comèdia:
·Descripció general del gènere: és un dels gèneres més antics i sempre es resol de forma còmica.
·Característiques a nivell de guió:
-Arguments típics (i girs de guió): els personatges no són racionals i l'ús dels dobles sentits en els diàlegs.
-Personatges típics: pallassos, el protagonista acostuma a ser torpe, noia guapa, el gay i el xulesc.
-Localitzacions típiques: escenes de la vida quotidiana.
·A nivell d'estètica
-Ambientació: entre el segle XIX i XX.
-Recursos cinematogràfics: caracterització exagerada dels personatges, s'exageren les accions i les seves conseqüències i sons graciosos.
·Subgèneres: Paròdia (és una imitació d'una obra en forma burlesca); Comèdia romàntica (acaba bé i és de tipus tragicomèdia); Comèdia d'equívoc (té un argument complicat i enginyós amb un final inesperat); Humor de cada país; Slapstick (quan passa qualsevol cosa, per culpa d'aquesta succeeixen coses, com per exemple: si un li dóna un cop de puny a partir d'això tots els personatges es comencen a donar cops entre ells).

Gènere d'Acció/Aventura:
·Descripció general del gènere: és un gènere que ha de ser espectacular, ha de tenir adrenalina i també acrobàcies, és a dir, ha de ser espectacular.
·Característiques a nivell de guió:
-Arguments típics (i girs de guió): hi ha d'haver venjança, cercar un tresor, apareix la lluita del bé contra el mal i hi ha un problema gros i surt un personatge per salvar-ho.
-Personatges típics: un personatge protagonista fort, amic del protagonista, noia guapa, cap de la banda mafiosa (russos, xinesos, alemanys) i ajudants del cap de la banda.
-Localitzacions típiques: gratacels, llocs històrics, selves, desserts, edificis en flames,...
·A nivell d'estètica
-Ambientació: en el passat històric.
-Recursos cinematogràfics: morts exagerades, persecucions, arts marcials, armes, segrestos, dolor físic, tractament pseudodramàtic, la violència, sempre tenen un final feliç i pèrdua d'un amic del protagonista.
·Subgèneres: Acció de desastres; Acció d'esports; Supervivència; D'espies; Superherois; Capa i espasa i Pirates.

Gènere Melodrama:

·Descripció general del gènere: és el primer gènere que apareix en la història i durant la trama acostumen a passar desgràcies i per això el final sempre acaba malament.

·Característiques a nivell de guió:

-Arguments típics (i girs de guió): triangle amorós tràgic, casaments no desitjats, amor tortuós, malalties i tragèdies familiars.

-Personatges típics: el noi guapu, la noia guapa i també sol aparèixer un torturador.

-Localitzacions típiques: paisatges ben currats i grans i ciutats.

·A nivell d'estètica

-Ambientació: del segle XX.

-Recursos cinematogràfics: els sentiments són molt importants, la banda sonora és suggerent, finals tràgics, narració molt lenta, flashbacks durant la història, llàgrimes, diàlegs ben treballats, s'utilitza el silenci com a recurs narratiu, sorgeix un problema gros i hi ha intents de suicidi.

·Subgèneres: Drama romàntic; Drama històric; Drama constumbrista; Comèdia dramàtica (pot acabar bé o malament, depèn de com vagi la trama).

Gènere Musical:

·Descripció general del gènere: en aquest gènere s'inclouen diverses cançons que estan cantades pels mateixos personatges.

·Característiques a nivell de guió:

-Arguments típics (i girs de guió): normalment hi ha parts de diàlegs combinades amb altres de cantades, la història avança gràcies a la música i en principi estaven ambientades a un públic infantil i femení però actualment ja no.

-Personatges típics: el protagonista noi, la protagonista noia, grup musical i un showman.

-Localitzacions típiques: llocs de nit i celebració com: cabarets i pubs.

·A nivell d'estètica

-Ambientació: en el segle XX.

-Recursos cinematogràfics: s'hi troben coreografies i els personnatges se les saben, es pot fer una cançó propícia per la pel·lícula o utilitzen cançons reciclades en ella, els actors han de saber cantar, ha de ser plàstic, que t'entri pels ulls i les orelles i cada personatge té el seu tema musical.

·Subgèneres: Fred astare ginger rogers (subgènere històric) i Musicals de Disney (caire infantil i adult).

Gènere Ciència-Ficció:

·Descripció general del gènere: és una ambientació no ben bé un gènere i per tant la premisa fantàstica és una premisa científica. 

·Característiques a nivell de guió:

-Arguments típics (i girs de guió): parlen d'un futur diacrònic i acostumen a començar d'una manera estranya, lo díficil és viure en certs llocs de la frontera, es veu la lluita del bé contra el mal, apareix una distòpia, es tracta sobretot la supervivència, el desplaçament d'un lloc a un altre, l'aventura, el viatge i el misteri o anar a buscar un tresor o un planeta.

-Personatges típics: herois, herois involuntaris, monstres en forma d'aliens o robots, també apareixen aliens grans com a "jefes" i científics bojos.

-Localitzacions típiques: espai, llocs inòspits, ciutats futuristes, altres dimensions, naus espacials i estacions espacials.

·A nivell d'estètica

-Ambientació: principis del segle XX.

-Recursos cinematogràfics: làsers teletransportadors, qualsevol cosa que et serveixi per curar-te, efectes especials i banda sonora.

·Subgèneres: Space Opera (aventura en l'espai molt èpic) i Ciència-Ficció dura (l'espai no hi ha so, funciona amb codis, amb un llenguatge especial).

Gènere Fantàstic: 

·Descripció general del gènere: és el primer gènere que es fa i normalment surten dels llibres o són històries inventades.

·Característiques a nivell de guió:

-Arguments típics (i girs de guió): hi ha una premisa fantàstica, ha de ser un món fantàstic coherent, s'utilitza el monomite i es veu la lluita del bé i del mal.

-Personatges típics: savi, l'heroi, criatures fantàstiques enemigues o aliades, una noia guapa.

-Localitzacions típiques: castells, coves, boscos, es retrocedeix o s'avança en el temps i també són exòtiques i màgiques.

·A nivell d'estètica

-Ambientació: en un món inventat i imaginari que no existeix.

-Recursos cinematogràfics: efectes especials com el maquillatge, decorats, làtex, maquetes, escenaris 3d i cromes; s'hi troben objectes icònics i representatius en cada pel·lícula, banda sonora suggerent i no hi sol haver morts molt dràstiques perquè el públic és infantil. 

·Subgèneres: no hi ha.

Gènere Thriller:

·Descripció general del gènere: el tema central és la maldat humana, el mal o temes de corrupció i també hi ha suspens.

·Característiques a nivell de guió:

-Arguments típics (i girs de guió): tot ha de ser real, no hi ha una premisa fantàstica, s'ha de trobar un criminal, es tracta també el tema de tràfic de drogues, s'ha de resoldre un misteri i hi ha venjança.

-Personatges típics: assassí amb carisme, detectius, investigador retirat, víctimes, mafiosos, jutges, advocats i una dona misteriosa.

-Localitzacions típiques: part fosca i bruta de la ciutat com: subterranis, pàrkings, assassinats en ambients urbans o rurals, estacions de policies, presons, jutjats i clavegueres.

·A nivell d'estètica

-Ambientació: dels anys 90.

-Recursos cinematogràfics: hi ha armes, la càmera s'acosta força en un primer pla en els perosntages, pla seqüència, van vestits amb americanes per l'entorn, molts plans de tall, curts i una banda sonora suggerent per donar ambientació.

·Subgèneres: Thriller de psicòpata (surt un psicòpata com a protagonista i a partir d'ell avança la trama); Pel·lícules policíaques (basades en policies); Cinema Noir (és una espècie de cinema negre amb ambients foscos); Pel·licules de Mafiosos/Gangsters (grups de mafiosos on apareix tràfic de drogues).

Gènere d'Animació:

·Descripció general del gènere: més que un gènere, l'animació és l'adjectiu amb el qual s'identifica les pel·lícules que es creen amb elements no reals o ficticis.

·Característiques a nivell de guió: 

-Arguments típics (i girs de guió): Acostumen a ser senzills perquè els nens els entenguin, es solen barrejar amb altres gèneres com el d'acció o aventures ja que a vegades es necessita un argument més elaborat sino no hi hauria gràcia i potser quedarant arguments massa pobres.

-Personatges típics: No hi ha personatges típics en aquest gènere, depèn molt del tipus d'animació i de relat, no obstant, cal destacar que remarquen les característiques físiques dels personatges.

-Localitzacions típiques: Qualsevol lloc que concordi amb el real.

·A nivell d'estètica:

-Ambientació: en espais oberts, sense vulnerabilitat per a un infant (parcs, cases, centres d'esbarjo..).

-Recursos cinematogràfics: Mons o escenes impossibles sense efectes especials, molta expressivitat. Stop-motion, CGI, titelles...

·Subgèneres: Per infants i Per adults.

Gènere Bèl·lic:

·Descripció general del gènere: és un gènere on és imprescindible que hi hagi morts dràstiques; hi ha batalles i violència; s'intenta crear un cert vincle amb els personatges i normalment està basat en fets històrics.

·Característiques a nivell de guió: 

-Arguments típics (i girs de guió): hi ha una causa que justifica l'enfrontament; hi ha bàndols que s'enfronten; rescatar a algú; sacrifici per la pàtria i protegir alguna cosa.
-Personatges típics: hi ha un líder(no té perquè ser el protagonista); el sargent dur i carregat de testosterona; un novatillo; un personatge feble i tots els personatges són homes.
-Localitzacions típiques: guerres, desserts, llocs bèl·lics,...

·A nivell d'estètica:

-Ambientació: en totes les èpoques, tant en passat, present i futur.

-Recursos cinematogràfics: s'hi toben armes; material bèl·lic; efectes especials per les explosions; banda sonora suggerent; cal anar vestit com toca i es troben discursos encoratjadors o frases molt llargues.

·Subgèneres: Probèl·liques (estan a favor de la guerra i es resalta els soldats per la bona feina que fan per exaltar la pàtria o herois) i Antibèl·liques (és una guerra amb tota la seva crueltat i passen desgràcies, és a dir, es veu la part cruenta de la guerra).

Gènere Documental:

·Descripció general del gènere: és un gènere que ens dóna una informació objectiva, tot i està influeciada per l'autor, i intenta explicar fets recents o històrics i fuig de la ficció.

·Característiques a nivell de guió: 

-Arguments típics (i girs de guió): trobem el punt de vista de la societat; es veuen fets interpretats actuals en el passat; hi ha entrevistes a testimonis o experts; es fan recreacions de fets i s'incorporen fonts que ja han estat gravades.
-Personatges típics: pot ser que hi hagi un protagonista, com un animal o un narrador.
-Localitzacions típiques: localitzacions reals, tot això depenen del documental.

·A nivell d'estètica:

-Ambientació: en totes les èpoques, tant en passat, present i futur.
-Recursos cinematogràfics: són llargmetratges, perquè duren força estona; veu en off, la del narrador; la banda sonora no és molt memorable; és important enfocar bé la imatge, els paisatges i els temes que s'expliquen i a vegades s'utilitza la càmera oculta.
·Subgèneres: Documental natura (la flora i la fauna són els protagonistes); Documental d'opinió (intenten tractar un punt polèmic); Documental històric (fets històrics, arquològics també) i Documental fals (són documentals inventats i ficcionaris en què la informació que es diu no és vertadera).

Gènere Històric:
·Descripció general del gènere: en aquest gènere es troba una documentació real; té la idea d'entretenir, t'explica una història i pot ser que hi hagi un narrador i hi ha una recreació històrica que dura tota la pel·lícula.

·Característiques a nivell de guió: 

-Arguments típics (i girs de guió): ha de ser real, no pas exagerat; tenen tendència a tenir algun caire dramàtic i els sentiments no són gens importants.

-Personatges típics: aquí trobem els personatges caracteritzats als que es volen representar.
-Localitzacions típiques: qualsevol localització on es vulgui que passi la història.

·A nivell d'estètica:

-Ambientació: en el passat.
-Recursos cinematogràfics: l'ambientació està molt ben cuidada, com el vestuari; s'intenta que l'idioma sigui vell; s'utilitzen maquetes per representar alguns espais, com els monuments; la música està inspirada en l'època i no hi ha cap element fantàstic.
·Subgèneres: Drama històric (reflexa fets del passat i els converteix en mites).

Gènere Western:
·Descripció general del gènere: és un gènere clau en tota; es fan tan a dintre com a fora dels Estats Units; és el primer gènere original i és un temps mític en el món.

·Característiques a nivell de guió: 

-Arguments típics (i girs de guió): rescatar una dona; trobem dos protagonistes en què un va a la seva bola i l'altre se li dona bé utilitzar armes; acostuma a haver-hi una escena final entre l'enfrontament entre dos pistolers i el personatge dolent acostuma a dir a l'alcalde que li queden pocs dies al poblat que li queden pocs dies de vida.

-Personatges típics: Sheriff (dolent/bo); bandits; cowboy; caça recompenses; indis; colons; ranxers; alcalde; noies(del saloon/ ranxera); trampós(pòquer); rodamón misteriós i propietari saloon.

-Localitzacions típiques: saloon; dessert(amb cactus); ha de ser solitari i salvatge; planures americanes; banc; presó; comisaria Sheriff; granges del poble(abandonades); una mansió(alcalde); valls; rius; penya-segats; estacions de tren i típic poblat mexicà.

·A nivell d'estètica:

-Ambientació: en el passat, concretament en l'època dels indis americans.
-Recursos cinematogràfics: l'estil de música determinat que és una part de country amb violins, pianos i banjos; tothom té pistoles i dinamita; mitjà de transport clau: cavall; sol aparèixer tabac; han d'anar vestits adequadament(barret de cowboy, la roba ha d'estar polsosa,...);s'utilitza el pla americà i els decorats molt currats.
·Subgèneres: Western Èpic (enfatitza la història del Vell Oest Americà en gran escala); Western Comèdia (és un tipus de subgènre que s'enriu de forma irònica o sarcàstica de l'Oest Americà); Western futurista/post-apocalíptic (és un tipus de subgènre ambientat en el futur i s'utilitzen cotxes com a mitjà de transport) i Western Ciència-Ficció (és exactament que el western però incorporant elements fantàstics).

Del guió literari al guió tècnic

Guió Literari:

Guió tècnic:

Pràctica del Monomite

El Monomite

Definició: 
Un monomite, segons la terminologia de Joseph Campbell, és un viatge on l'heroi assoleix el seu estatus superant perills i passant aventures després de rebre una crida o patir un esdeveniment que el fa passar del món ordinari a un viatge mític.

Fases del Monomite:
Les fases del monomite, fins a disset en l'obra de Campbell: The Hero with a Thousand Faces, són:

LA SORTIDA

1-La crida a l'aventura: La història comença amb l'heroi en el seu món ordinari i conegut i que rep una trucada a l'aventura. Aquesta crida pertorba la vida quotidiana de l'heroi. A més a més, pot haver-hi un missatger que comunica aquesta trucada.

Exemple: En el cas d'Alícia en el país de les meravelles, és quan Alícia es sent cridada pel forat que la durà al nou món.

2-El rebuig a la crida: Sigui per por, per inseguretat o per un sentiment de ser inadequat, que no ho podrà aconseguir, l'heroi es nega a anar-hi. Aleshores, la seva vida es converteix en una terra buida de significat.

Exemple: En el cas d'Alícia en el país de les meravelles, és quan intenta tornar enrere per recuperar la normalitat, justa abans d'entrar-hi.

3-Ajuda sobrenatural: És la inesperada assistència que rep qui ha acceptat l'aventura o quan l'heroi decideix acceptar-la, un ajudant inesperat li ofereix consell, un talismà o un objecte que li serà d'ajuda durant el seu repte.

Exemple: En el cas d'Alícia en el país de les meravelles, és el conill que ella persegueix.

4-El creuament del primer llindar/umbral: En aquest punt l'heroi abandona el seu món conegut per internar-se en un, els límits del qual hi ha regles que li són desconegudes.

Exemple: En el cas d'Alícia en el país de les meravelles, és quan creua la porta que la duu al País de les Meravelles.

5-El ventre de la balena: És l'etapa on l'heroi és devorat pel món desconegut i on, a vegades, l'heroi ha de morir per passar l'umbral. El contacte amb el seu món i la persona que va ser, desapareix per complet.

Exemple: En el cas d'Alícia en el país de les meravelles, és quan es troba perduda en aquest nou món, intentant parlar amb el conill de l'inici.

LA INICIACIÓ

6-El camí de les proves: L'heroi ha de passar per una sèrie de reptes i proves que inicien la seva transformació. Les aventures succeeixen una després de l'altra. Això correspon a la clàssica escena d'entrenaments.

Exemple: En La guerra de les galàxies, és quan Luke és entrenat per Yoda.

7-El matrimoni/La trobada amb la deessa del amor: En aquest punt, l'heroi coneix l'amor incondicional. L'última prova pot representar-se com el matrimoni amb una figura femenina. Això representa el domini de l'heroi sobre la vida i apareix el símbol femení.

Exemple: En el cas de La guerra de les galàxies succeeix quan Luke coneix a la princesa Leia.

8-La dona com tentatris: Una vegada que l'heroi ha expandit el seu nivell de consciència, existeix una desigualtat entre la veritat i la seva aparença exterior que pot ser seduïda per les temptacions carnals. Com a resultat, l'heroi pot presentar un rebuig cap a alguna figura femenina.

Exemple: En el cas de La guerra de les galàxies, això es manifesta en la tensió entre Luke i Hans per la princesa Leia.

9-La reconciliació amb el pare: L'heroi es confronta amb una figura paterna o el mateix pare com a símbol del súper jo, la qual cosa li permet alhora comprendre's a si mateix. Aquesta figura, que no necessàriament ha de ser la d'una persona, posseeix el poder sobre la seva vida o la seva mort. Aquest és el punt central del viatge.

Exemple: En La guerra de les galàxies, això ocorre, probablement, en una de les escenes més famoses del cinema, quan Darth Vader li diu a Luke que ell és el seu pare.

10-L'apoteosis: L'heroi aconsegueix la seva última transformació, on l'ego del "jo" es desintegra. La identitat amb la qual va iniciar el seu viatge, mor per donar lloc al nou jo carregat d'un nou coneixement, que el permet sacrificar-se.

Exemple: En el cas de La guerra de les galàxies, ho veiem en el moment en que Luke intenta tenir una bona relació amb el seu pare i arribar a un acord entre ells per no haver-se de matar.

11-La benedicció final/L'última gràcia: L'heroi està, finalment, preparat per rebre allò per el qual va emprendre l'aventura. La meta del viatge ha estat aconseguida.

Exemple: En el cas de La guerra de les galàxies és la força que Luke aconsegueix utilitzar i dominar.

EL RETORN

12-El rebuig al retorn: L'heroi torna transformat i portant el coneixement adquirit. Per tant, és freqüent que li suposi un problema reintegrar-se en la seva comunitat o compartir la seva aventura.

Exemple: En Narnia, és quan no volen tornar al seu món, ja ques estàn molt contents i feliços a Narnia.

13-El vol màgic: En ocasions, l'heroi torna amb la benedicció final, escapant d'algun mal o prova difícil.

Exemple: En Narnia, es veu quan Aslan corona als quatre germans reis de Narnia.

14-El rescat des del món normal: Per poder tornar al món normal, l'heroi pot necessitar que algú del món normal l'ajudi.

Exemple: En el cas de Els jocs de la fam, el president Snow els permet a tots dos sortir vius.

15-El creuament del llindar (sortida): L'heroi torna al món normal i ho accepta com a real.

Exemple: En el cas de Els jocs de la fam, és quan la Katnis retorna dels primers jocs i torna a la normalitat, des d'aquell moment vivint en la nova casa que li dónen com a tribut per haver guanyat els jocs.

16-Mestre de dos móns: Gràcies a la benedicció final, l'heroi ara és el mestre dels dos móns.

Exemple: A Matrix, Neo pot destruir a un sentinella en el món real solament amb la seva ment.

17-Llibertat per viure: Finalment, l'heroi lliura la benedicció final a la humanitat.

Exemple: A Matrix, Neo es sacrifica perquè màquines i humans puguin viure junts.

A quines pel·lícules, llibres i sèries es pot aplicar?

Pel·lícules: Percy Jackson, Harry Potter, Jack el cazagigantes, Tarzán, Brave, Els jocs de la fam, La guerra de las galàxies, Matrix, Alicia y el país de las meravelles.

Llibres: Lux, Almas oscuras, Creweler World, Blood of Eden, Delirium, Divergente, El corredor del laberinto, Fairwick chronicles, Eve, Hush hush, Las crónicas de Nárnia.

Sèries: Diari de vampirs, Heroes, Caçador de sombres, Sobrenatural, Nikita, Flash, The 100, Once upon a time.

Càrrecs del Cinema

-Director: és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules, com per exemple: Definir l'orientació artística general, analitzar i interpretar el programa del film (storyboard), l'organització i selecció dels escenaris,...

-Director de fotografia: és el responsable de la creació artística de la imatge del film. Ell
s'encarga de prendre decisions sobre la il·luminació, l'òptica, l'enquadrement i la composició.

-Director d'art: és la persona que treballa i que està a càrrec d'un grup de dissenyadors com poden ser: les localitzacions, els decorats i escenaris, el vestuari, el maquillatge, la perruqueria.

-Productor: és el promotor del projecte i l'amo de tots els drets de la pel·lícula, per a que ens entenguem, és qui arrisca els diners per a la pel·lícula. També té capacitat de decidir sobre quin tipus de pel·licula vol fer.

-Productor executiu: es contractat pel productor perque dugui a terme diverses accions en relació al desenvolupament, recerca de financiació, distribució, etc. A més d'això, busca la financiació i també l'administra i la gasta.

-Assistent de producció: és la persona que normalment treballa sota la direcció del productor associat d'una pel·lícula.

-Assistent de direcció: és l’ajudant del director de cinema. És present en totes les fases de la producció del film: preproducció, rodatge i postproducció; i és l’enllaç del director amb els altres equips.

-Guionista: és l'autor d'un guió literari i és l'encarregat d'escriure un text del tot detallat que determini el context, la configuració i les accions de l'obra, a més dels diàlegs.

-Continuista//Script: és el profesional que s'encarrega en la el·laboració de la pel·lícula de que no es produeixin salts en la continuitat d'un pla a un altre als ulls de l'espectador. 

-Key Grip: és el tècnic que s'encarrega de moure i posar els tracks de la càmera i
l'escenari en una producció, entre altres coses. És el responsable d'ajustar i mantenir  l'equip del set.

-Stuntman // Especialista: és la persona que normalment fa trucs per ser utilitzats en el cine com a professió. Aquests trucs poden ser: xocs de cotxes, caigudes de grans altures, explosions,...

-Muntatgista / Editor: s'encarrega de tallar i enganxar la pel·lícula per obtenir el projecte final, és a dir, del muntatge, en el qual s'han seleccionat, de totes les preses de cada pla de cada seqüència de cada escena, la millor i s'ordena segons el guió tècnic inicial.

-Foley artist: són les persones que busquen recreacions de sons que no han pogut ser grabats en la mateixa escena.

-Actors i Actrius: és una persona que actua en una producció d'arts escèniques o visuals. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o ballar.

-Efectes especials: s'utilitzen en la indústria del cinema o en televisió per a aconseguir escenes que no es poden realitzar per mitjans normals, com per exemple un viatge a l'espai.

-Maquilladors: la persona que té com a professió d'encarregar d'aplicar el maquillatge sobre la cara o altres parts del cos a persones que desenvolupen la seva professió davant el públic, com ara les dedicades al món de l'espectacle o els mitjans audiovisuals.

-Dissenyador de vestuari: elabora la proposta de l'estil del vestuari d'acord al guió i les orientacions del Director. Crea esbossos, busca materials, colors, textures, tractament, etc.

-Assistent de vestuari: assisteix a la vestuarista, s'encarrega de la classificació del vestuari, de la continuïtat, es distribueixen per actors, extres.