Cultura Audiovisual- Víctor Cortinas : 2018

divendres, 16 de novembre del 2018

Pràctica de Laboratori Analògic i Digital

Laboratori Analògic i Digital

Laboratori Analògic: El procés de la fotografia analògica comença, òbviament, traient les fotos. Es col·loca el rodet o el rotllo de pel·lícula en la càmera i exposant-la al que tenim davant per mitjà de l'objectiu. Un cop exposat el rodet s'enrotlla dins del contenidor i es guarda en un lloc fosc. Després s'ha d'anar a un lloc sense llum, col·locar la pel·lícula que estava dins del rodet en un espiral, ficar l'espiral en una safata de revelat, la qual anirem ficant els químics necessaris i que manté la pel·lícula fotosensible fosca durant el procés, més tard, s'ha d'encendre la llum i seguir un procés químic. Quan la pel·lícula està revel·lada, es penja en qualsevol lloc per a que s'assequi. Aquest procés se li diu revelat, i el seu resultat és el negatiu.

Laboratori digital: el revelat digital comença generalment amb la còpia de les fotografies preses amb una càmera a l'ordinador retocades amb programes fotogràfics o també es pot utilitzar l'escàner d'una impresora que mitjançant aquest pots passar una fotografia de paper que vas fer amb una càmera analògica i a partir d'aquí pots realitzar retocs en aquesta imatge. Un cop hagis acabat de fer tots els retocs la imatge s'ha de guardar en format RAW i després s'imprimeix.

Semblances i diferències entre el laboratori digital i analògic:

Semblances: l'objectiu dels dos laboratoris és el d'obtenir una fotografia i que pels dos laboratoris necessites haver captat la llum en una fotografia.

Diferències: en el laboratori analògic s'utilitzen molts elements químics pel revelat, en canvi en el digital es realitza tot el procés a partir d'un software. En el laboratori analògic la gran majoria resultats que s'obtenen són en negatiu a diferència del digital. En el laboratori analògic gran part del procediment de revelat es fa a les fosques, mentre que en el digital no passa. En el laboratori digital tens diferents softwares pel revelat mentre que en l'analògic només hi ha un procediment pel revelat.

divendres, 9 de novembre del 2018

Pràctica de identificació de plans i angulacions (again)

Plans i Angulacions: Bohemian Rhapsody

Els tipus de plans que trobem en aquesta pel·lícula són:

1-Gran Pla General: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.

2-Pla General: Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

3-Pla de Conjunt: Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.

4-Pla Sencer: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció.

5-Pla Americà o 3/4: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.

6-Pla Mig Llarg: Presenta la figura humana tallada des del panxell en amunt.

7-Pla Mig: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.

8-Pla mig curt: s’enquadra al subjecte des del cap fins a la meitat del tors. Aquest pla ens permet aïllar una sola figura dins d’un requadre, i descontextualitzar del seu entorn per concentrar en ella la màxima atenció.

9-Primer Pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.

10-Primeríssim Primer Pla: Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic. del pla.

11-Pla Detall: Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

Els tipus d'angles que trobem en pla vertical són:

1-Normal: L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat.

2-Picat: És l'angle format per la càmera que enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud.

3-Contrapicat: És l'angle de la càmera que enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecte queda engrandit.

4-Zenital: La càmera està completament situada a sobre de la persona. No he trobat cap imatge relacionada amb la pel·lícula però hauria de ser així.

5-Nadir: La càmera està situada a sota de la persona. No he trobat cap imatge relacionada amb la pel·lícula però seria així.

Els tipus d'angles que que trobem en pla horitzontal són:

1-Frontal: És el pla més habitual, i per tant, l'angle de la càmera és paral·lela al terra i davant del cos que s'està grabant, és a dir, a l'altura dels ulls.

2-3/4: Una galta queda completament a la vista mentres que l'altra queda a mitges. L'elecció del costat depén de la posició de les llums i de la forma de la cara.

3-Lateral: El rostre es veu totalment de perfil. El cap està lleugerament girat cap a l'espatlla, i per tant, l'esquena queda visiblea la càmera.

4-7/8: S'observa el món mitjançant reflexes, és a dir, es veu un costat del personatge de manera inclinada per la part del darrere.

5-Posterior: Ens explica el que veu el protagonista, és a dir, es com si et posessis en la pell del personatge perquè el veus des de darrere de tot.

dissabte, 20 d’octubre del 2018

Pràctica de Producció d'Imatges

Producció d'Imatges

Ara us penjaré unes 10 fotografies en què cadascuna té característiques diferents:

1. Format horitzontal, PD, dos punts d'interès

2. Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast

3. PA, composició a terços, angulació picat-frontal, llum difosa

4. PC, composició clàssica, angle aberrant, poca profunditat de camp

5. PS, textura suau predominant, que suggereixi harmonia

6. PG, colors molt saturats, molt pes visual a un sol costat (desequilibrada)

7. PG, punt de fuga a un terç, ritme molt marcat

8. PPP, fora de camp, poc contrast, que suggereixi terror

9. PD, composició àuria, picat

10. Format horitzontal, PP, textura suau, angulació zenital, composició clàssica

Pràctica de la Càmera: Diafragma, Obturador, ISO

Parts d'una Càmera Digital Rèflex

Una càmera rèflex és una càmera fotogràfica en la que el fotògraf veu directament la imagte que va a fotografiar a través d'un visor òptic sense ninguna classe d'error de paralatge. La llum entra a través de l'objetiu, es reflexada en un mirall, i a través d'aquest la imatge arriba fins al visor.

Les parts d'una càmera digital reflex són:

1-Visor: El visor és la part de la càmera que s'utiliza per enquadrar i enfocar la imatge. És la finestra que ens permet previsualitzar la fotografia abans d'apretar el disparador.

2-Disparador: és un dispositiu utilitzat per prendre fotografies, acciona l'obturador i el diafragma. Pot ser mecànic o electromagnètic.

3-Pantalla LCD: una pantalla de cristall líquid o LCD, ens permet veure de forma directa el que estem fotografiant. (A la fotografia és la pantalla on es veuen números)!

4-El flash: és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes de forma sincronitzada amb el disparador de la càmera. S'utiliza sobretot quan la llum existent no és suficient per fer una fotografia amb una exposició determinada.

5-Pentaprisma: és un prisma reflectiu de cinc cares emprat per desviar un raig de llum en angle de 90 °. El raig de llum es reflecteix dues vegades dins del prisma, permetent la transmissió d'una imatge en angle recte sense invertir.

6-Mirall reflector: serveix per anul·lar l'error de paralàxia.

7-Pel·lícula fotosensible: és un material fotosensible que pateix una alteració química quan és il·luminat. Aquest canvi és el que guarda la informació visual de l'objecte en cada fotografia.

8-Obturador: dispositiu d'una càmera fotogràfica que controla el temps durant el qual arriba la llum a la pel·lícula fotogràfica a la fotografia química.

9-Motor autofocus: permet calcular la posició òptima de la lent en lloc de ser "trobada", com seria el cas amb un auto-focus basat en la maximització del contrast.

10-Objectiu: és un conjunt de lents que formen part de l'òptica d'una càmera. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica.

11-Diafragma: és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera.

12-Lents d'enfocament: s'utilitzen per assegurar que tot allò que estigui a gran distància surti enfocat.

13-ISO: és una mesura estandard i t'indica la sensibilitat lumínica amb la que la fotografia pot sortir. Hi ha molts tipus de ISO.

14-Balanç de blancs: ajust electrònic que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena.